En el camí que va de Fàtima a Aljustrel hi ha unes imatges amb les escenes del Via Crucis. També hi ha unes inscripcions gravades en lloses de pedra que reprodueixen algunes de les paraules que la Verge Maria va dir als tres pastorets:
1. Quereis ofrecer-vos a Deus para suportar todos os sofrimentos que Ele quiser enviar-vos, em ato de reparaçao pelos pecados con que Ele es ofendido, e de súplica pela conversão dos pecadores?
2. Ides ter multo que sofrir,
mas a Graça de Deus, será vosso conforto
3. E tu sofres muito por isso? [es refereix a la pena que sent la Llúcia quan sap que la Jacinta i el Francesc aniran aviat al Cel i ella es quedarà sola] Não desanimes. Eu nunca te deixarei. O Meu Imaculado Coração será o teu refúgio e o caminho que te conduzirá até Deus
Les paraules de la Consagració: «que serà vessada per vosaltres i per molts» (en llatí «qui pro vovis et pro multis effundetur»), pronunciades en català es podrien entendre en el sentit corredentor que li donava Jesús quan els deia a Joan i a Jaume: «sereu capaços de beure el calze que jo he he beure?» («sí que podem!», van contestar) Així, «el calze de la meva sang, que serà vessada per vosaltres i per molts», ens podria suggerir un convit a compartir el lliurament de la seva vida. L'evangeli de Joan no pren nota de la institució de l'Eucaristia, però sí parla de l'oferiment d'un mateix en el servei dels altres quan explica com Jesús renta els peus als deixebles i els diu que ells facin el mateix.
Bon Jesús, si fóssim capaços de córrer amb tu la teva mateixa sort, seríem especialment amics.
13 de Maig del 2017
2 comentaris:
2 co 4 El mateix Déu que digué «Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres» és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist»: així!
(Gràcies)
2 Co 4
«Per això, sabent que la misericòrdia de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim. Més aviat evitem d'obrar d'amagat, com qui se n'avergonyeix; ens comportem sense astúcies i no adulterem la paraula de Déu. Ben al contrari, sentint-nos en presència de Déu, procurem de guanyar-nos la confiança de tothom dient obertament la veritat. I si l'evangeli que anunciem queda encara com cobert d'un vel, és només per als qui van a la perdició. A ells, els incrèduls, el déu d'aquest món els ha encegat l'enteniment per tal que no els il·lumini l'evangeli del Crist gloriós, que és imatge de Déu. Perquè, quan prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i proclamem que som els vostres servidors per amor de Jesús. El mateix Déu que digué: Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres, és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist.
Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no abatuts; sempre portem en el nostre cos els senyals de l'agonia de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida. És ben bé així: nosaltres, els qui vivim, estem sempre amenaçats de mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. D'aquesta manera, la mort continua la seva obra en nosaltres, i la vida, en vosaltres.
Diu l'Escriptura: He cregut, i per això he parlat. Nosaltres, doncs, sabent que tenim l'esperit mateix de la fe, també creiem, i per això parlem; sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d'ell juntament amb vosaltres. Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies feta a la seva glòria.
La certesa d'anar a viure amb el Senyor.
Per això no ens acovardim: encara que físicament ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més. Els sofriments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre.
Publica un comentari a l'entrada