«L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: —Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.» (Lc 1, 35-38)
D’aquesta manera Déu va plantar la seva tenda entre nosaltres. Es va fer un de nosaltres.
No sabem si Maria va dir res del que li havia passat. Potser, humil com era, no gosava dir-ho a ningú. Sembla ser que a Josep no li va dir. Qui sap si després de l’Anunciació de l’Àngel, en algun moment va tenir el pensament que ho havia somiat… Però l’àngel li havia donat una referència ben real: «També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes». Va decidir anar-la a veure. «Se n’anà de pressa» (Lc 1, 39). Diria que Maria, senzilla com és, va sentir la necessitat d'anar a veure-la de seguida per assegurar-se que allò que havia passat i les paraules de l'àngel no eren un somni sinó que eren veritat. La seva cosina era la única persona que podia donar-li la confirmació.
«Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces: —Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.» (Lc 1, 41-45)
No era cap imaginació. No ho havia somiat. La meva ànima magnifica el Senyor!
D’aquesta manera Déu va plantar la seva tenda entre nosaltres. Es va fer un de nosaltres.
No sabem si Maria va dir res del que li havia passat. Potser, humil com era, no gosava dir-ho a ningú. Sembla ser que a Josep no li va dir. Qui sap si després de l’Anunciació de l’Àngel, en algun moment va tenir el pensament que ho havia somiat… Però l’àngel li havia donat una referència ben real: «També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes». Va decidir anar-la a veure. «Se n’anà de pressa» (Lc 1, 39). Diria que Maria, senzilla com és, va sentir la necessitat d'anar a veure-la de seguida per assegurar-se que allò que havia passat i les paraules de l'àngel no eren un somni sinó que eren veritat. La seva cosina era la única persona que podia donar-li la confirmació.
«Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces: —Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.» (Lc 1, 41-45)
No era cap imaginació. No ho havia somiat. La meva ànima magnifica el Senyor!
1 comentari:
La vida conté salutació i adoració: «Ets beneida tu i el fruit de les teves entranyes».
La vida conté humilitat: «Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?»
La vida conté alegria: «Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes».
La vida conté fe: «Feliç tu que has cregut».
Hi ha adoració, alegria, humilitat i fe en aquesta salutació d’Elisabet a Maria perquè amb la seva vida tan a tocar de la revelació trinitària de Déu hi trobem la vida cristiana en tot el seu conjunt
El creient veu que la base de la seva fe és la revelació de Déu en la qual el Pare és l’origen donador i el Fill i l’Esperit Sant són les persones o les uncions d’aquesta gran donació que és el Pare donant-se incessantment a si mateix
Publica un comentari a l'entrada