04 de juliol 2016

a casa

a_casa_petit

«Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: 
—Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant.» (Mt 1, 18-20)

Aquest relat a mi em recorda la història d'Abraham i Isaac, quan Déu li demana que li ofereixi el seu fill. Josep volia i estimava Maria com Abraham estimava el seu fill: amb tot el cor. A més, Josep n'estava enamorat... bojament. Però, com que era "un home just", per no contradir la llei està disposat a perdre el gran tresor de la seva vida, Maria. Jo crec que Josep tenia un gran desig de saltar-se la Llei i endur-se Maria a casa seva. Però li feia por, tenia temor de Déu (no volia anar contra la voluntat de Déu). Per això Déu li envia un àngel per atura-lo, tal com havia aturat Abraham, i li diu: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva.»

02 de juliol 2016

es complirà

Visitació1web petit

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: —Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.» (Lc 1, 35-38)

D’aquesta manera Déu va plantar la seva tenda entre nosaltres. Es va fer un de nosaltres.

No sabem si Maria va dir res del que li havia passat. Potser, humil com era, no gosava dir-ho a ningú. Sembla ser que a Josep no li va dir. Qui sap si després de l’Anunciació de l’Àngel, en algun moment va tenir el pensament que ho havia somiat… Però l’àngel li havia donat una referència ben real: «També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes». Va decidir anar-la a veure. «Se n’anà de pressa» (Lc 1, 39). Diria que Maria, senzilla com és, va sentir la necessitat d'anar a veure-la de seguida per assegurar-se que allò que havia passat i les paraules de l'àngel no eren un somni sinó que eren veritat. La seva cosina era la única persona que podia donar-li la confirmació.

«Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces: —Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.» (Lc 1, 41-45)

No era cap imaginació. No ho havia somiat. La meva ànima magnifica el Senyor!