"hi ha coses..."

«Hi ha coses que sent el cor i que ni la paraula ni tant sols el pensament les poden expressar... Què bonics eren per a mi els dies en que el meu rei estimat em portava amb ell a pescar! M’agradaven tant el camp, les flors i els ocells! De vegades intentava pescar amb la meva petita canya. Però preferia anar a seure sola a l’herba florida. Els meus pensaments, aleshores, es feien molt profunds, i sense saber què era meditar, la meva ànima s’endinsava en una veritable pregària... Escoltava les remors llunyanes... El murmuri del vent i fins i tot la música indecisa dels soldats que arribava fins a mi portaven una dolça malenconia al meu cor... La terra em semblava un lloc d'exili i somiava el cel... La tarda passava de pressa i calia retornar als Buissonnets; però abans de marxar em menjava el berenar que m'havia emportat en el cistellet; el vistós pastís de confitures que m'havíeu preparat havia canviat d'aspecte: en lloc del seu viu color només veia una cosa lleugerament rosada, tota pansida i rebeguda... Llavors la terra em semblava encara més trista i comprenia que únicament al cel la joia serà sense núvols...»

(Extret del llibre "Teresa de Lisieux, Manuscrits Autobiogràfics", publicat per Editorial PROA)