04 d’agost 2005

Pastors

ovella gris

"El Senyor és el meu pastor: no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança."
del Salm 23
Quina gran sort poder tenir aprop un bon pastor.
Quina bona cosa poder refer el camí que ens retorna als prats deliciosos.
Heu llegit el llibre aquell de Henri J.M. Nouwen, el Retorn del Fill Pròdig? A partir de l'observació del quadre que Rembrandt va fer de la paràbola, Henri Noewen exposa perfectament la necessitat del perdó en les nostres vides.

Rembrandt fill prodig

Per a la part pràctica –no teòrica-, copio un text de sant Agustí que surt citat al Catecisme de l'Església Catòlica. Surt al punt 1458: Qui confessa els seus pecats ja actua amb Déu. Déu acusa els teus pecats; si també tú t'acuses, t'uneixes a Déu. L'home i el pecador son, per dir-ho així, dues realitats: quan sents parlar de l'home, és Déu qui ho ha fet; quan sents parlar del pecador, és l'home mateix qui ho ha fet. Destrueix el que has fet tú per tal que Déu salvi el que ha fet Ell.. (...) El principi de les bones obres és la confessió de les obres dolentes. Fas la veritat i vens a la Llum (Sant Agustí, Ev Sant Joan 12, 13) Deixeu-me que ho enllaci amb un trosset de Efesis 5, 14: “les coses evidents son lluminoses” No m’interessa gaire el pecat (que no vol dir que no el conegui ..), sí que m’interessa la gran joia -com per posar-se a ballar- del perdó (el sagrament del perdó). Quin canvi notem entre abans i després d’haver demanat perdó: “les coses evidents son lluminoses”: el pecat explicat es fa llum. És una manera distesa de prendre les coses i un ànim per plantar cara a les tendències de les que parla sant Pau, tantes vegades tan barroeres i tan en contra del que voldriem. Potser algú pot titllar aquesta actitud de fonamentalista, jo sé que no ho és (com deia Brossa, “d’aquí no em traureu”) doncs conec l'agraïment que se sent quan es poden reparar “coses” –cadascú té les seves- que han passat. Com la cara que posa la Llúcia (la de l’esquerra de la fotu dels tres pastorets de Fàtima), on podem veure la determinació que li dóna el que ella sap que ha vist.

pastors

Crec que hi ha una relació directe entre la capacitat de rectificar o de deixar-se ajudar a rectificar (“sense mi no podeu fer ben res” Jn. 15, 5) i el grau de felicitat que podem trobar en les nostres vides. Diria que la felicitat que podem trobar en aquesta vida té molt a veure amb saber que estem fent allò que hem de fer.