Deia que això també passa amb les persones: potser coneixem o treballem amb algú que és difícil de tractar, poc amable. Però hi ha algun moment en la vida d’aquesta persona en la que veiem com es transfigura i té com un esclat o un gest en que manifesta allò que porta dins: la seva bondat o el seu atractiu. Quan això passa, deia Mn Escós, n’hem de saber prendre nota. Hem de saber reconèixer i recordar aquesta llum que cadascú té a dins. És la seva llum de debò i que la ha tingut sempre encara que no la veiem. És la llum que tots tenim a imatge i semblança de Déu Pare que ens ha creat. Allò altre que tantes vegades desanima i ens amoïna no és autèntic, no és res mes que una imatge falsa i distorsionada que amaga el que hi ha dins: l'esperit
2 comentaris:
Una coda
Al conte de les dues carbasses hi llegeixo: «...hi ha algun moment en la vida d’aquesta persona...» i a un llibre que estic llegint això altre: «A que “Déu mana allò que vol” cal que li precedeixi, ja que el contingut del manament, aquí, és estimar, el també diví “ja estar fet” d’allò que Ell ordena».
L’amor al proïsme sempre està brollant. Sempre és un tornar a començar des del començament i cap decepció no el pot confondre. Al contrari, necessita decepcions per no entumir-se, per no petrificar-se en accions organitzades segons esquemes previs, per poder brollar com aigua viva. Cal que sigui, del tot, treball d’amor perdut en l’instant. La decepció és la única cosa que l’ajuda a ser. La decepció sempre torna a decepcionar-lo i des-il·lusionar-lo abans de l’expectativa natural del bon èxit que caldria esperar per analogia amb els èxits anteriors
M'AGRADEN MOLT ELS CANVIS QUE HAS FET!
VINGA A PER MES CARVASES!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada