27 de juny 2005

dues carbasses



L’Esperit, deia Mn Josep Escós, és com una llum, una espelma que poséssim dins una carbassa que tingués una escletxa petita. Nosaltres anem donant voltes a la carbassa i, en un moment donat veiem que a dins hi ha llum: l’hem vist un moment i després ja no, però en tenim prou per saber que és dins encara que ens quedi amagada...

Deia que això també passa amb les persones: potser coneixem o treballem amb algú que és difícil de tractar, poc amable. Però hi ha algun moment en la vida d’aquesta persona en la que veiem com es transfigura i té com un esclat o un gest en que manifesta allò que porta dins: la seva bondat o el seu atractiu. Quan això passa, deia Mn Escós, n’hem de saber prendre nota. Hem de saber reconèixer i recordar aquesta llum que cadascú té a dins. És la seva llum de debò i que la ha tingut sempre encara que no la veiem. És la llum que tots tenim a imatge i semblança de Déu Pare que ens ha creat. Allò altre que tantes vegades desanima i ens amoïna no és autèntic, no és res mes que una imatge falsa i distorsionada que amaga el que hi ha dins: l'esperit

25 de juny 2005

una carbassa


PREGÀRIA PER A UNA TROBADA DE JOVES DEL BAGES NORD A ARTÉS -Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.(Jn 4, 24) -Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. (Jn 14, 23) Senyor, Jesús, fes-nos sentir la teva companyia. Tu mateix ens has ensenyat que no t’hem de buscar lluny; és dins nostre que et podem trobar. Fes-nos dignes de la teva presència, serens, contents, de parla mesurada, respectuosos dels nostres cossos i les nostres vides. Fes-nos estimar i sentir-nos estimats, lluny de l’egoisme i la ingratitud. Inunda els nostres cors de paciència i comprensió, ensenya'ns a donar-nos sense mesura. Que la vostra companyia, Senyor, ens faci acollidors. Feu de nosaltres amic del qui passa a prop; refresc pel acalorat, escalf pel qui passa fred. Doneu-nos, Senyor, el pa de cada dia. Allunya de nosaltres l’afany d’exhibir i destacar, deslliura'ns de tota vanitat, de l’ambició que dóna neguit i pren la pau. Dóna'ns, Senyor, en les dificultats, ànim per no desistir. No ens deixis mai sense aquella mica de llum al fons del fons que ens faci trobar el camí de retorn. Que l’alegria brilli en els nostres ulls i la confiança obri totes les portes. Avui, els joves i catequistes del Bages Nord, et donem gràcies per tot el que cada dia ens dones, per poder estar junts. Fes que et reconeguem dins nostre i en la teva església, dóna'ns ganes de seguir els teus camins. Fes-nos bons portadors del teu missatge.

Adaptació d’una Pregària per una Llar Feliç d’una estampa de Sta. Teresa de Lisieux editada en el Monestir de les Benedictines d’Alba de Tormes, Salamanca